Visiteu la nostra pàgina web www.psicopedagogiastrad.com
on hi trobareu tota la informació sobre el centre.
Ens trobareu al carrer Germans Ensesa, nº16 baixos de Sarrià de Ter 0 al telèfon 972 17 25 75 / 619 46 93 66.
diumenge, 4 de febrer del 2018
dimecres, 6 de setembre del 2017
dilluns, 31 de juliol del 2017
dilluns, 9 de gener del 2017
El passat setembre la psicòloga Maria Brunsoms va parlar sobre què poden fer els
pares quan un fill no vol anar a l'escola al programa "Vida i Salut" de la radio FeM Girona (92.7 fm). Tot seguit us deixem alguns consells interessants que es
van comentar a l'entrevista.
- Sovint hi ha nens que viuen el moment de la separació del pare o de la mare de manera dramàtica, tot depèn de l'estat d'ànim del nen, ja que els costa adaptar-se a situacions noves, sobretot quan són més petits. Una de les principals causes d'aquesta dramatització és la por a l'abandonament al trobar-se en un lloc nou i desconegut.
- Si en aquest moment ens angoixem al veure que el nostre fill plora i fa un drama, inconscientment li transmetem inseguretat i nerviosisme, cosa que agreuge la situació. És aconsellable minimitzar al màxim la nostre angoixa, o si mes no, intentar no mostrar al nen el trasbals que ens suposa veure'l plorar. És important no prestar massa atenció del problema davant el fill i treure-li importància.
- Hem d'evitar parlar del tema davant la seva presència.
- Tot i que aquests moments siguin durs pels pares i pels nens, els hem d'afrontar. Normalment els mestres són de gran ajuda a l'hora de fer aquest impàs a l'escola.
- Si el nen es nega a assistir a classe no hem de cedir i no hem de permetre que es quedi a casa jugant o mirant la televisió.
- Si veiem que tot i així aquesta situació s'allarga en el temps, és aconsellable anar amb un especialista per descartar qualsevol altre problema relacionat amb l'aprenentatge o problemes en la relació amb els altres nens.
dilluns, 19 de desembre del 2016
dilluns, 5 de desembre del 2016
El passat dimecres 28 de setembre la psicòloga i directora del
centre, Maria Brunsoms va ser entrevistada al programa
"Vida i Salut" de la radio FeM Girona (92.7 fm) per parlar sobre què poden fer els pares quan un fill no
vol anar a l'escola. A continuació us deixem l'enllaç de l'entrevista, que podeu escoltar a partir del minut 10:44.
divendres, 2 de setembre del 2016
dimarts, 2 d’agost del 2016
El 30 de juliol vam finalitzar el CASAL
D’ESTUDI. Volem agrair un any més a totes les famílies per la seva
confiança i també a tots els nens i
nenes per la feina que han fet, treballant molt i creant un bon clima de
treball i harmonia entre tots.
Moltes gràcies a tots!!
BONES VACANCES!!
Ens retrobem el setembre amb forces i ganes de treballar!!!
dilluns, 2 de maig del 2016
Ja s'acosta final de curs i com cada any el Centre STRAD organitzem el CASAL D'ESTIU!
És un casal d'estudi per treballar les assignatures en què l'alumne/a tingui més dificultats i reforçar aquelles en què es vulgui millorar. D'aquesta manera prepararem les matèries de cara al curs vinent perquè el pugui començar ben preparat/da.
dilluns, 29 de febrer del 2016
Una de les assignatures que més costen als nens i nenes són les temudes matemàtiques i un dels primers entrebancs són les taules de multiplicar. N'hi ha moltes, costen de memoritzar... Aquí us deixem un parell de fitxes en les que els nens poden practicar les taules de multiplicar al mateix temps que aguditzen la creativitat i es diverteixen pintant!
dimarts, 16 de desembre del 2014
Aquest divendres 12 de desembre, vam fer la darrera xerrada d'aquest trimestre al centre Strad de Sarrià de Ter, sobre “L'autoestima infantil”. Tot seguit us deixem un resum del contingut de la xerrada.
L'AUTOESTIMA INFANTIL
L'autoestima, com la mateixa paraula diu, és estimar-se a un mateix, però com s'aconsegueix? doncs acceptant-nos tal i com som, és a dir acceptar les nostres capacitats i habilitats per aconseguir allò que volem i també acceptar les nostres limitacions.
Com ho hem de fer?
Amb el temps ens anem coneguent, tant en els aspectes que ens agraden de nosaltres mateixos, com en els que no ens agraden i hem d'aprendre a acceptar-nos tal com som. Tot i això hi poden haver alguns aspectes negatius que poden interferir en la nostra vida de manera negativa i no deixar-nos ser feliços. Ens aquests casos podem treballar per canviar-los, però hem de saber que hi haurà coses que podrem canviar i altres que no, ja que formen part de la nostre personalitat.
No podem lluitar contínuament entre el que som i el que ens agradaria ser.
És important reflexionar la manera com ens van educar els nostres pares, per saber si ens van transmetre una bona autoestima, perquè ho hem d'analitzar? doncs per ser-ne conscients , perquè l'educació que vam rebre, a vegades la podem transmetre als nostres fills.
Trobar un equilibri ens ajudarà a estar més segurs i confiats amb nosaltres mateixos i poder projectar-ho als nostres fills, ja que com a pares, hem d'ajudar-los a aconseguir un bon nivell d'autoestima des de petits. Tot i això hem de saber que en els nens i els adolescents allò que proporciona l'autoestima varia amb els anys.
Evolució de l'autoestima en els nens entre 5 i 11 anys
Els nens entre 5-6 anys comencen a ser conscients i a fer-se una idea de com els veuen els altres (pares, amics, mestre) i començarà a comparar-se amb els altres nens.
En aquesta etapa la família és el principal lloc de socialització, educació i acceptació d'un mateix. És una etapa vital ja que els nens són més flexibles i vulnerables alhora de sentir-se rebutjat o valorat per altres. És molt important que sentin que se'ls estimarà per sobre de qualsevol malifeta que facin. Tot i això quan en faci alguna se l'ha de renyar però intentar evitar frases típiques com "ets dolent" o "ets tonto" perquè el nen encara no és capaç de diferenciar i entendre que el que és dolent és allò que ha fet i no ell.
Entre els 7 i 11 anys l'autoestima baixa. Això és degut a que comença a avaluar els seus resultats acadèmics, les conseqüències dels seus actes i comencen a donar importància el que els altres opinen d'ell. La comparació amb els altres nens pren més força.
A partir dels 11 anys encara agafa més importància l'acceptació per part dels altres, sobretot dins del seu grup d'amics i l'èxit escolar. En aquesta edat l’autoestima pot baixar ja que estan en un punt en què comencen a experimentar canvis tan físics com psicològics i la seva autoimatge pot quedar afectada.
BONA AUTOESTIMA
- Té una bona actitud, competent.
- Segur de si mateix.
- Se sent vàlid.
- Motivat per l'aprenentatge.
- Sabrà demanar ajuda.
- Responsable.
- Es comunica adequadament.
- Solidari.
- Comprensiu.
- Obert.
- Tolerant.
- Emocionalment equilibrat.
- Té iniciativa.
- Autònom.
- Optimista.
- Creatiu.
- S’esforça i és constant, tot i equivocar-se.
- Busca solucions als seus problemes.
- Reconeix les seves equivocacions.
BAIXA AUTOESTIMA
- Desconfia de si mateix i dels altres.
- Tindrà sentiment d’inferioritat.
- Tímid.
- Crític en tot.
- Poc creatiu.
-Conductes inadequades(agressivitat,canvis d'humor...)
- Angoixat.
- Indecís per prendre decisions.
- Desanimat ja que s'anticipa als fracassos.
- Mandrós
- Molt vergonyós.
- Sovint es sent culpable.
- Té por
- Hipersensible.
- Envejós.
- Evita fer coses per por d'equivocar-se.
- Enganya, menteix i culpabilitza els altres.
- L'opinió dels altres domina les seves decisions.
- Baix rendiment acadèmic.
Accions que podem fer els pares perquè els nostres fills desenvolupin una bona autoestima:
-Demostrant-los amor i afecte.
-Felicitant-los sempre que facin alguna cosa bé.
-Fent aquests elogis creïbles i no exagerats.
-Fixar objectius els fills que siguin fàcils d'aconseguir.
-Criticar l'acció mal feta i no el nen.
-Prendre en compte els seus sentiments.
-Sentir-se orgullós dels nens i també que ells sàpiguen sentir-se orgullosos dels seus èxits.
-Parlar positivament al nen i valorar les seves qualitats.
-No comparar mai el fill amb altres germans o nens.
-Intentar desenvolupar el potencial de cada nen (sigui escolar, lúdic, esportiu..)
-Recordar-li de forma regular que l'estimeu.
-Millorar la pròpia autoestima per a poder millorar la del vostre fill.
-Ajudar-los a sentir-se especials en alguna cosa.
-Recolzar-lo sempre quan alguna cosa li vagi malament i ajudar-lo a acceptar les frustracions.
-Deixar que prengui decisions, doni la seva opinió i resolgui problemes.
-No demanar que siguin prefectes, a vegades ho podem fer inconscientment.
-No enganyar-los. Complir sempre les promeses que els hi fem.
-Ensenyar-li a acceptar a tothom tal com és, amb les seves diferències.
-Fer que se senti un membre important de la família i que valoreu les seves opinions.
-Evitar sobreprotegir-los. Cal que aprenguin a espavilar-se i no donar tot fet.
-Dedicar-li el temps necessari, tenir una comunicació fluida i afectiva amb ell.
-Fomentar la seva creativitat, fer ús de la seva imaginació és molt positiu.
-Interessar-se per la seva vida escolar i saber amb quins nens es relaciona.
Si el nen té una bona autoestima, el concepte que tindrà d'ell no variarà segons tingui èxits o fracassos a la seva vida, els sabrà afrontar i gestionar correctament.
Si creieu que el vostre fill té problemes d'autoestima durant molt de temps i que empitjora amb rapidesa, heu de considerar la possibilitat d'acudir a un professional que us donarà una sèrie de pautes per a cada cas concret de què fer i com actuar.
Volem donar les gràcies a tots els assitents a les xerrades durant aquest trimestre i desitjar-vos unes
BONES FESTES I FELIÇ 2015
divendres, 5 de desembre del 2014
El proper divendres 12 de desembre farem l'última de les xerrades gratuïtes del Centre STRAD com a cloenda d'aquest trimestre. El tema de què parlarem és:
L’autoestima és molt important pel desenvolupament de la nostre personalitat. Per això s’ha de treballar des de petit i cada nen ha d’aprendre a agradar-se a si mateix per sentir-se emocionalment equilibrat, i més tenint en compte els reptes que ha de superar en un entorn tant competitiu com l’actual.
ELS PARES HEM DE SABER DONAR SEGURETAT,
CONFIANÇA I AFECTE ALS NOSTRES FILLS PERQUÈ PUGUIN
ANAR DESENVOLUPANT UNA AUTOESTIMA SANA.
Us recordem que la xerrada tindrà lloc a les 20h del vespre i per assistir-hi cal inscriure’s prèviament per telèfon al 972 172 575 / 619 469 366 o bé personalment en el mateix Centre (c/ Germans Ensesa, 16, baixos · 17840 Sarrià de Ter).
US HI ESPEREM!!!
dimarts, 2 de desembre del 2014
Aquest divendres 28 de novembre, vam fer la quarta de les xerrades d'aquest trimestre al centre STRAD . Tot seguit us deixem un resum del que vam parlar.
LES PORS INFANTILS
Tots hem experimentat en algun moment de la nostra vida LA POR. Aquesta apareix quan les persones, i en aquest cas concret, els nens se senten en perill, sigui per una amenaça real o imaginària.
Les pors són presents en el desenvolupament normal del nen, però, al igual que apareixen, també desapareixen espontàniament a mesura que el nen va adquirint maduresa. Però segons com acompanyem les pors dels nens, si no ho fem adequadament, poden perdurar en alguns casos, fins a l’adolescència i l’edat adulta.
Les pors que es poden considerar normals segons l'edat a trets generals:
De 0 a 1 anys:
Te por davant dels estímuls desconeguts, com per exemple:
- persones
- sorolls
- quan es separa dels pares
- les alçades
Els nens expressen aquestes pors mitjançant el plor i és senyal de bon desenvolupament i progressiva adaptació a l'entorn.
De 2 a 4 anys:
- por als animals
- a les persones que no coneix
- als sorolls forts
- a la foscor
Normalment, la presència comprensiva i carinyosa dels pares és suficient perquè el nen es calmi en el moment, però caldrà un temps, diferent en cada nen, perquè el nostre fill acabi controlant la por i es senti més segur.
De 4 a 6 anys:
Es mantenen les de l'etapa anterior (als estranys, sorolls, foscor) i apareixen altres pors imaginàries:
- monstres i fantasmes
- també d’estar sol
- d’elements de la natura (ex: trons...)
De 6 a 9 anys:
Les pors començaran ara a ser més realistes i específiques, aniran desapareixent els temors a éssers imaginaris o del món fantàstic i apareixeran altres pors:
- el dany físic (accidents),
- els metges (ferides, sang, injeccions) ,
- a la mort,
- al fracàs escolar.
- Temors a la crítica i pors diverses en la relació amb els seus amics.
- La por a la separació o divorci dels pares.
De 9 a 12 anys:
Segueixen algunes pors de l’etapa anterior, es redueixen significativament les pors a animals i s' intensifiquen les preocupacions derivades de:
- la crítica, el fracàs, el rebuig per part dels seus amics.
- amenaces per part d’altres nens de la seva edat.
- Solen també aparèixer les pors derivades del canvi de la pròpia imatge que comencen a sorgir al final d’aquesta etapa.
De 12 a 18 anys:
Es segueixen mantenint els temors de l’etapa anterior, desapareixen els temors relacionats amb el perill i la mort, però prenen més força les relacionades amb:
- l’autoestima personal.
- les relacions socials .
- L’adolescència és una etapa de “ruptura” amb la barrera protectora familiar i de necessitat de buscar la pròpia identitat. És possible que el jove senti la necessitat de provar-se davant de situacions de risc potencials per autoafirmar-se davant els seus amics i demostrar que ha deixat enrere certes etapes infantils.
Per altra banda, hem de ser molt conscients, que la por és una emoció que pot ser apresa ( que a vegades perquè els nens ens obeeixin els amenacem: vindrà l’home del sac, avisaré a la policia, li diré al teu pare, si t’apropes et mossegarà…). No hem d'utilitzar la por per educar els nostres fills.
Per acompanyar la por i ajudar al nen a superar-les, és important saber que hem de fer i el que no:
- És important reconèixer la por com una emoció i pensar que és normal. Les pors s'han de reconèixer, exterioritzar-les, acceptar-les i gestionar-les.
- És molt important, com a pares ,aprendre quines pors tenim, Hem d'evitar transmetre al nen les nostres pròpies pors i inseguretats. Moltes vegades inconscientment ho podem fer.
- La por, com la tristesa, el dolor i la pena, formen part de l’ésser humà de la mateixa manera que l’alegria i la joia.
- Parlar amb el nostre fill, que ens expliqui què és el que li fa por, hem d'ajudar-lo a posar paraules a allò que està sentint, a vegades parlant-ne de forma clara, precisa i afectuosa, desapareix.( Per exemple un nen/a que tingui por d’un animal concret ( un gat, gos), en aquest cas podem explicar-li que l'animal no pot fer-li cap mal ja que és més petit en relació a ell o ella, podem llegir contes sobre gats i gossos, si vol pot veure com el toquem, si el vol tocar…etc.).
- Observar com ens sentim nosaltres quan veiem que el nostre fill/a té por (estem tranquils, ens sentim inquiets,…). Hem de viure la situació amb tranquil·litat.
- Prendre’s seriosament la por del nen/a, no trivialitzar-ho ni ridiculitzar-ho. Evitar comentaris com: “tan gran com ets i tens por”, (cal tenir present que encara que no l’entenguem, el nen té una por real).
- Evitar sobreprotegir al nen/a quan aparegui la por, perquè això el portaria a pensar que existeix un perill real respecte a el que ell sent.
- No forçar mai al nen/a a enfrontar-se a l’objecte o situació que origina el seu temor, ja que això pot fer augmentar la seva angoixa.
- No permeteu que els altres nens se’n riguin o se’n burlin.
- Tenir paciència davant d’aquestes situacions ja que possiblement caldran unes quantes situacions similars per a que el nen/a vagi agafant confiança i adquirint seguretat.
- No exposar al nena a experiències per a les que no estigui prou madur. Exemple: veure pel·lícules o jocs no adequats a la seva edat.
És molt important:
No castigar a habitacions fosques, ni a la soledat no desitjada perquè podem provocar por a l’abandonament.
Tampoc amb amenaces de pèrdua d’afecte del tipus “si fas això, no t’estimaré”, perquè és una font segura d’inseguretat.
RECURSOS PER TREBALLAR LA POR:
Contes: Llegir històries que facin referència a situacions en que es puguin sentir identificats.
Jocs: Jugar a la foscor amb llanternes, jugar a construir el monstre que els hi fa por i després destruir-lo, etc.
Activitats: Es pot dibuixar un personatge ( el que es vulgui) i escriure en uns paperets quines són les seves pors i després anar posant-les a la boca del personatge per tal que es mengi totes les pors. Aquesta activitat afavoreix parlar-ne i compartir les que viu el nen.
Consells generals:
Por a la foscor (anar al bany sol, anar a dormir) Es pot deixar un llum encès (passadís), explicar un conte perquè es relaxi... Primer es pot acompanyar i desprès, a poc a poc, anar separant-nos (escenificar com ho ha de fer). Tenir un llum a la tauleta a mà, perquè el pugui encendre al aixecar-se.
Dibuixar el que li fa por, pintar-ho. Fer-li un casa simpàtica perquè el nen el pugui veure d’una altra manera.
Si té por d’estar sol/a se li pot donar un mocador ( o un altre objecte) de la mare o el pare perquè al sentit l’olor es pot tranquil·litzar i sentir-se acompanyat.
Podem inventar-nos historietes i fer que el nen sigui el protagonista on venç a la por, als monstres... El nen es veurà identificat amb els personatges i veurà que realment no passa res.
CONTES PER TREBALLAR LA POR A LA FOSCOR:
L’Adrià té por de la forcor, Jean Jacques Lamblin, Ed. Baula, 2002.
Els sorolls de la nit, Mª Angels Jiménez, Ed. Edebé, 1999 (El tren Blau).
És fosc, tinc por, Martí Ribas, Ed. La Galera.
CONTES PER TREBALLAR LA POR ALS MALSONS:
La Nana Brumilda menja malsons, Mercé Company, Ed. Mars, 2011.
L’Eduard mira massa la tele, Christian Lamblin, Ed. Baula, 2002.
Hi ha un malson al meu armari, Mercé Mayer, Ed. Kalandraka, 2001.
CONTES PER TRABALLAR AL POR ALS FANTASMES I MONSTRES:
El sopar dels fantasmes, Jacques Duquennoy, Ed. Baula, 2003.
El bagul dels monstres, Enric Lluch, Ed. Animallibres, 2010.
No hi ha fantasmes sota el meu llit, Guido Genechten, Ed. Simbol, 2009.
Esperem que us serveixi d'ajuda. Us recordem que la propera xerrada serà el 12 de desembre i parlarem de "L'Autoestima infantil".
Moltes gràcies a totes les persones que hi van assistir!
dimarts, 18 de novembre del 2014
El Centre STRAD oferirà el proper divendres 28 de novembre de 20 a 21:30 h la xerrada:
"Les pors infantils"
Aquesta serà la quarta de les nostres xerrades gratuïtes adreçades a tots els pares i mares i parlarem sobre les pors infantils que poden patir els nostres fills. La por és un sentiment normal que forma part del procés de creixement dels nens i que desapareix a mesura que van madurant.
A vegades, però, les pors persisteixen o bé tornen a aparèixer en el temps. Per tant hem d’identificar quines pors tenen els nostres fills per poder-los ajudar.
EL PAPER DELS PARES ÉS FONAMENTAL PERQUÈ ELS INFANTS
SUPERIN LES PORS I NO ES PERLLONGUIN EN EL TEMPS.
Us esperem el divendres!
dimarts, 11 de novembre del 2014
Aquest divendres 7 de novembre vam fer la tercera de les xerrades d'aquest trimestre al Centre STRAD. A continuació us deixem un resum del que vam parlar.
L’adolescència és aquella etapa entre la infància a l’edat adulta, en que la persona ja no se’l considera un nen però encara no arriba a ser un adult, iniciant-se cap als 11 anys i s’acaba cap als 20 anys.
Durant aquest procés, hi ha molts canvis com els físics però sobretot hi ha molts canvis psicològics que remarcarem a continuació:
Canvis psicològics
- Necessitat d’allunyar-se psicològicament de la família per trobar-se a si mateix.
- Rebutja les opinions dels pares i volen fer valer les seves pròpies. La tradicional rebel·lia dels adolescents.
- Es posen en qüestió les normes imposades per les persones adultes i la seva manera de viure.
- Ànsia de llibertat i d’autonomia.
- Sentiment de solitud.
- Important influència del grup i dels amics i amigues. Sentiment de pertinença i identificació amb el grup.
- Preocupació per la imatge.
- Es viu entre el desig de ser una persona adulta i, per tant, de gaudir dels avantatges dels adults (independència, relacions adultes, reconeixement social) i l’enyorament de la infantesa (poca responsabilitat, més temps de joc, etc.).
L'adolescent te curiositat per buscar noves sensacions, hi ha les primeres sortides, el primer amor, la primera cigarreta. Amb tot això que diem és una etapa amb risc per desenvolupar alguna addicció o trastorn, per això els que els pares hem d'estar alerta.
Què és una addicció i com es desenvolupa?
Una addicció és una dependència física i/o psicològica d'una substància (Alcohol, tabac, altres drogues), a les noves tecnologies, al menjar. La persona no pot deixar-ho, ja que quan ho fa apareix un malestar físic i/o psicològic que el porta a tornar a consumir per evitar aquest malestar.
Quan l’adolescent consumeix per primera vegada, per exemple tabac, alcohol o altres drogues, es sent bé amb l’experiència, li és molt gratificant i té ganes de tornar-ho a provar per experimentar de nou el plaer del primer cop.
Cada vegada aquesta conducta va augmentant de freqüència i l’adolescent deixa de fer, sense adonar-se’n, altres coses que li agradaven centrant-se només en tornar a consumir. Amb el temps necessita més quantitat de substància per obtenir el mateix efecte, és el que s’anomena la tolerància. És en aquest moment quan l’adolescent ja s’està enganxant, no s’adona que la seva conducta l’està perjudicant i tampoc vol escoltar el que li diguin els pares o les persones del seu voltant.
A vegades, quan l’adolescent se’n dona compte sol ser massa tard, ja que ja ha perdut el control i encara que vulgui deixar-ho no pot. És a partir d’aquest moment en què ja no consumeix per plaer, sinó per evitar el malestar, és l’anomenat SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA que es manifesta de forma física i psicològica. És en aquest moment quan es sòl demanar ajuda. L’abstinència física és més senzilla de controlar i superar amb ajuda de fàrmacs, en canvi la dependència psicològica és més complicada ja que l’adolescent s’ha creat una manera de viure al voltant de la substància.
Com podem detectar l'addicció a substàncies del nostre fill?
- Canvis en el comportament.
- Ha canviat el grup d'amics.
- Ha baixat el rendiment escolar.
- A vegades es pot donar que es tanqui molta estona al lavabo.
- Diversions que abans li agradaven ara ja no li agraden.
- Més desafiant amb els pares.
- Més nerviós, neguitós...
Què podem fer per ajudar-lo?
- Si veiem que el nostre fill arriba a casa begut, o amb evidència que ha pres alguna altra substància, esperar que li passin els efectes abans de parlar amb ell. Li hem de fer saber que ens preocupa que hagi arribat així i sobre el que consumeix.
- És important escoltar-lo SENSE JUTJAR-LO, sense dramatitzar ni fer servir un to moralitzant.
- Saber si hi ha alguna raó perquè consumeix. Si ho fa per escapar dels problemes.
- Hem de precisar on, quan, com i amb qui consumeix per poder ajudar-lo.
- Li hem de fer veure, encara que sembli que no ens escolta, el que li pot passar si segueix per aquest camí ( explicar-li que és la dependència, la pèrdua de control, afectarà al seu rendiment...)
- Reconèixer les nostres limitacions, veure on podem ajudar, sabent que no podem fer les coses per ell. Si veiem que es necessari demanar ajuda professional perquè ens orienti.
Les noves addiccions
En els últims anys s’han incorporat noves tecnologies a la nostra vida quotidiana que poden ser beneficioses si en fem un bon ús, però poden esdevenir en una addició si en fem un abús o simplement un mal ús. Estem parlant de l’addicció al mòbil, a Internet, a videojocs i a la televisió.
Addicció al mòbil
Com detectar l’addicció al mòbil: (tres o més punts)
- La factura telefònica supera els 30 euros mensuals.
- Parla durant molt temps pel mòbil i no es relaciona de la mateixa manera cara a cara.
- El telèfon l’acompanya sempre.
- Utilitza el mòbil per comunicar-se encara que tingui les persones al seu costat.
- Ha modificat els hàbits de dormir o descansar.
- Se sent nerviós o angoixat quan o té el mòbil a prop.
- Té canvis de comportament inexplicables.
Addicció a Internet
Com detectar l’addicció a Internet: (tres o més punts)
- Sent gran satisfacció i eufòria quan està davant de l’ordinador.
- Pensa constantment a connectar-se encara que estigui fent altres coses.
- Menteix sobre el temps real que passa connectat a la xarxa o a un videojoc.
- Ha descuidat la vida social o de relació.
- Està inquiet o angoixat quan no està connectat a un xat.
- Intenta tallar amb l’ordinador i no ho aconsegueix.
- Incrementa les hores que passa navegant per Internet.
- Hi ha dificultat per acabar una sessió.
- Oculta els símptomes.
- Utilitza Internet com a substitut de la vida real.
- Té canvis de comportament inexplicables.
Addicció als videojocs
Com es pot detectar? (dos o més punts)
- No controla el final del joc, sempre s’espera que hi hagi una pantalla més.
- Comença a tenir un comportament compulsiu i des adaptatiu.
- Deixa de realitzar altres activitats socials o recreatives per dedicar més temps a jugar.
- Gasta tots els diners disponibles en videojocs, arribant a demanar o a robar per a poder jugar.
- Té canvis de comportament inexplicables.
Addicció a la televisió
Com detectar l’addicció a la TV? (dos o més punts)
- Té com a únic tema de conversa els programes de la TV.
- Hi ha discussions amb la família per l’hora d’anar a dormir.
- En arribar a casa el primer que fa és encendre la televisió.
- Té malsons i terrors nocturns.
- Li costa relacionar-se amb el grup d’amics.
- Deixa de banda les activitats habituals.
- Té canvis de comportament inexplicables.
Consells per prevenir les noves addiccions
- Controlar el temps que l’adolescent dedica a l’activitat posant un límit horari. En el cas de la TV i Internet s’hauria d’intentar també establir uns criteris per seleccionar adientment la programació o la web que vulguin visitar.
- És important que un adult estigui present en algun moment per tal de veure i comentar amb l’adolescent la programació o la pàgina web i ajudar a discriminar el que és real del que és virtual.
- És important establir uns hàbits de salut, com per exemple la distància per veure la TV, no veure-la durant els àpats i seure bé davant la pantalla de l’ordinador.
- No utilitzar aquestes activitats com a “cangur”.
- Educar els infants en el consum responsable i en la tolerància a la frustració (utilitzant el “no” quan sigui necessari”).
- Fomentar activitats d’oci no consumista.
- Brindar i mantenir un clima afectiu aquí i ara.
- Ensenyar-los a acceptar-se i sentir-se bé (bona autoestima)
- Dialogar de manera clara i objectiva.
- Ser un model coherent, que significa que el que prediquen ho complim.
Trastorns alimentaris
Hi ha diferents trastorns alimentaris, però parlarem dels que afecten majoritàriament als adolescents: l'anorèxia i la bulímia.
La causa d'aquests trastorns és d'origen biològic, psicològic, familiar i sociocultural. És una obsessió pel control del pes i provoquen conseqüències molt negatives tant per la salut física com mental.
Anorèxia
A l'inici de la malaltia no se solen observar problemes. Fins i tot, els afectats se senten satisfets amb la pèrdua de pes i sovint es veuen recompensats pel seu entorn. Però al cap d'un temps apareixen els símptomes que indiquen que alguna cosa no funciona. S'ha d'estar alerta, ja que si es diagnostica i es tracta precoçment la recuperació és més fàcil i ràpida. Cal destacar:
- Rebuig a mantenir el pes corporal igual o per sobre del valor mínim normal considerat per l'edat i la talla.
- Por intensa a guanyar pes o a convertir-se en obès, encara que s'estigui per sota del pes normal.
- Alteració de la percepció del pes i la silueta (estan prims però ells es veuen grassos).
- Amenorrea (absència d'almenys tres cicles menstruals consecutius).
- Altres alteracions psicopatològiques: Solen estar presents símptomes com estat d'ànim depressiu, apatia, dificultat per concentrar-se, ansietat, irritabilitat, aïllament social , pèrdua de la libido, alteracions de la son, obsessions i/o rituals obsessius al voltant del menjar. Aquestes alteracions tenen impacte directe en la vida diària del malalt, afectant en gran mesura les relacions que estableix amb la família i els amics.
- Alteracions físiques derivades d'una malnutrició greu: Descalcificació òssia, problemes cardíacs, sensació constant de fred, estrenyiment, caiguda de cabell, etc.
Bulímia
La Bulímia Nerviosa, es caracteritza per episodis d'afartaments ( ingesta voraç i incontrolada), en els quals s'ingereix una gran quantitat d'aliment en poc temps i generalment en secret. Intenten compensar els efectes de les sobre ingestes provocant-se els vòmits i/o altres maniobres de purga o augmentant l'activitat física. Hi ha una preocupació persistent del pes i la figura.
Què fer per prevenir?
La família té un paper clau, ha de ser un model d'hàbits saludables i transmetre la importància de mantenir una alimentació equilibrada.
- Potenciar l'autoestima dels fills, per aconseguir-ho és eficient elogiar-los per com són i reforçar positivament per tot allò que té a veure amb la seva personalitat i les seves habilitats en lloc del que té a veure amb l'aparença física.
- Afavorir una imatge corporal positiva, ensenyant-los a acceptar les diferències entre les persones i a respectar a tothom independentment de com és el seu aspecte físic.
- Promoure hàbits alimentaris i un estil de vida saludables.
- Fer un àpat al dia en família, convertint l'alimentació un acte social i familiar.
- Donar eines per desenvolupar un sentit crític vers els estereotips de bellesa que es difonen als mitjans de comunicació.
- Fomentar la comunicació en la família, és important que els fills sentin que són escoltats i que la seva opinió té un lloc dintre de les converses familiars, d'aquesta manera se senten reconeguts i aprenen, al mateix temps, que existeixen diferents punts de vista sobre un mateix tema.
- Compartir amb els fills activitats de lleure com veure la televisió, fer esports junts, sortir a fer activitats culturals, llegir o navegar per Internet.
Esperem que us serveixi d'ajuda. Volem donar les gràcies a tots els assistents a la xerrada.
Fins la propera!!
FACTORS DE RISC EN L'ADOLESCÈNCIA
Durant aquest procés, hi ha molts canvis com els físics però sobretot hi ha molts canvis psicològics que remarcarem a continuació:
Canvis psicològics
- Necessitat d’allunyar-se psicològicament de la família per trobar-se a si mateix.
- Rebutja les opinions dels pares i volen fer valer les seves pròpies. La tradicional rebel·lia dels adolescents.
- Es posen en qüestió les normes imposades per les persones adultes i la seva manera de viure.
- Ànsia de llibertat i d’autonomia.
- Sentiment de solitud.
- Important influència del grup i dels amics i amigues. Sentiment de pertinença i identificació amb el grup.
- Preocupació per la imatge.
- Es viu entre el desig de ser una persona adulta i, per tant, de gaudir dels avantatges dels adults (independència, relacions adultes, reconeixement social) i l’enyorament de la infantesa (poca responsabilitat, més temps de joc, etc.).
L'adolescent te curiositat per buscar noves sensacions, hi ha les primeres sortides, el primer amor, la primera cigarreta. Amb tot això que diem és una etapa amb risc per desenvolupar alguna addicció o trastorn, per això els que els pares hem d'estar alerta.
Què és una addicció i com es desenvolupa?
Una addicció és una dependència física i/o psicològica d'una substància (Alcohol, tabac, altres drogues), a les noves tecnologies, al menjar. La persona no pot deixar-ho, ja que quan ho fa apareix un malestar físic i/o psicològic que el porta a tornar a consumir per evitar aquest malestar.
Quan l’adolescent consumeix per primera vegada, per exemple tabac, alcohol o altres drogues, es sent bé amb l’experiència, li és molt gratificant i té ganes de tornar-ho a provar per experimentar de nou el plaer del primer cop.
Cada vegada aquesta conducta va augmentant de freqüència i l’adolescent deixa de fer, sense adonar-se’n, altres coses que li agradaven centrant-se només en tornar a consumir. Amb el temps necessita més quantitat de substància per obtenir el mateix efecte, és el que s’anomena la tolerància. És en aquest moment quan l’adolescent ja s’està enganxant, no s’adona que la seva conducta l’està perjudicant i tampoc vol escoltar el que li diguin els pares o les persones del seu voltant.
A vegades, quan l’adolescent se’n dona compte sol ser massa tard, ja que ja ha perdut el control i encara que vulgui deixar-ho no pot. És a partir d’aquest moment en què ja no consumeix per plaer, sinó per evitar el malestar, és l’anomenat SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA que es manifesta de forma física i psicològica. És en aquest moment quan es sòl demanar ajuda. L’abstinència física és més senzilla de controlar i superar amb ajuda de fàrmacs, en canvi la dependència psicològica és més complicada ja que l’adolescent s’ha creat una manera de viure al voltant de la substància.
Com podem detectar l'addicció a substàncies del nostre fill?
- Canvis en el comportament.
- Ha canviat el grup d'amics.
- Ha baixat el rendiment escolar.
- A vegades es pot donar que es tanqui molta estona al lavabo.
- Diversions que abans li agradaven ara ja no li agraden.
- Més desafiant amb els pares.
- Més nerviós, neguitós...
Què podem fer per ajudar-lo?
- Si veiem que el nostre fill arriba a casa begut, o amb evidència que ha pres alguna altra substància, esperar que li passin els efectes abans de parlar amb ell. Li hem de fer saber que ens preocupa que hagi arribat així i sobre el que consumeix.
- És important escoltar-lo SENSE JUTJAR-LO, sense dramatitzar ni fer servir un to moralitzant.
- Saber si hi ha alguna raó perquè consumeix. Si ho fa per escapar dels problemes.
- Hem de precisar on, quan, com i amb qui consumeix per poder ajudar-lo.
- Li hem de fer veure, encara que sembli que no ens escolta, el que li pot passar si segueix per aquest camí ( explicar-li que és la dependència, la pèrdua de control, afectarà al seu rendiment...)
- Reconèixer les nostres limitacions, veure on podem ajudar, sabent que no podem fer les coses per ell. Si veiem que es necessari demanar ajuda professional perquè ens orienti.
Les noves addiccions
En els últims anys s’han incorporat noves tecnologies a la nostra vida quotidiana que poden ser beneficioses si en fem un bon ús, però poden esdevenir en una addició si en fem un abús o simplement un mal ús. Estem parlant de l’addicció al mòbil, a Internet, a videojocs i a la televisió.
Addicció al mòbil
Com detectar l’addicció al mòbil: (tres o més punts)
- La factura telefònica supera els 30 euros mensuals.
- Parla durant molt temps pel mòbil i no es relaciona de la mateixa manera cara a cara.
- El telèfon l’acompanya sempre.
- Utilitza el mòbil per comunicar-se encara que tingui les persones al seu costat.
- Ha modificat els hàbits de dormir o descansar.
- Se sent nerviós o angoixat quan o té el mòbil a prop.
- Té canvis de comportament inexplicables.
Addicció a Internet
Com detectar l’addicció a Internet: (tres o més punts)
- Sent gran satisfacció i eufòria quan està davant de l’ordinador.
- Pensa constantment a connectar-se encara que estigui fent altres coses.
- Menteix sobre el temps real que passa connectat a la xarxa o a un videojoc.
- Ha descuidat la vida social o de relació.
- Està inquiet o angoixat quan no està connectat a un xat.
- Intenta tallar amb l’ordinador i no ho aconsegueix.
- Incrementa les hores que passa navegant per Internet.
- Hi ha dificultat per acabar una sessió.
- Oculta els símptomes.
- Utilitza Internet com a substitut de la vida real.
- Té canvis de comportament inexplicables.
Addicció als videojocs
Com es pot detectar? (dos o més punts)
- No controla el final del joc, sempre s’espera que hi hagi una pantalla més.
- Comença a tenir un comportament compulsiu i des adaptatiu.
- Deixa de realitzar altres activitats socials o recreatives per dedicar més temps a jugar.
- Gasta tots els diners disponibles en videojocs, arribant a demanar o a robar per a poder jugar.
- Té canvis de comportament inexplicables.
Addicció a la televisió
Com detectar l’addicció a la TV? (dos o més punts)
- Té com a únic tema de conversa els programes de la TV.
- Hi ha discussions amb la família per l’hora d’anar a dormir.
- En arribar a casa el primer que fa és encendre la televisió.
- Té malsons i terrors nocturns.
- Li costa relacionar-se amb el grup d’amics.
- Deixa de banda les activitats habituals.
- Té canvis de comportament inexplicables.
Consells per prevenir les noves addiccions
- Controlar el temps que l’adolescent dedica a l’activitat posant un límit horari. En el cas de la TV i Internet s’hauria d’intentar també establir uns criteris per seleccionar adientment la programació o la web que vulguin visitar.
- És important que un adult estigui present en algun moment per tal de veure i comentar amb l’adolescent la programació o la pàgina web i ajudar a discriminar el que és real del que és virtual.
- És important establir uns hàbits de salut, com per exemple la distància per veure la TV, no veure-la durant els àpats i seure bé davant la pantalla de l’ordinador.
- No utilitzar aquestes activitats com a “cangur”.
- Educar els infants en el consum responsable i en la tolerància a la frustració (utilitzant el “no” quan sigui necessari”).
- Fomentar activitats d’oci no consumista.
- Brindar i mantenir un clima afectiu aquí i ara.
- Ensenyar-los a acceptar-se i sentir-se bé (bona autoestima)
- Dialogar de manera clara i objectiva.
- Ser un model coherent, que significa que el que prediquen ho complim.
Trastorns alimentaris
Hi ha diferents trastorns alimentaris, però parlarem dels que afecten majoritàriament als adolescents: l'anorèxia i la bulímia.
La causa d'aquests trastorns és d'origen biològic, psicològic, familiar i sociocultural. És una obsessió pel control del pes i provoquen conseqüències molt negatives tant per la salut física com mental.
Anorèxia
A l'inici de la malaltia no se solen observar problemes. Fins i tot, els afectats se senten satisfets amb la pèrdua de pes i sovint es veuen recompensats pel seu entorn. Però al cap d'un temps apareixen els símptomes que indiquen que alguna cosa no funciona. S'ha d'estar alerta, ja que si es diagnostica i es tracta precoçment la recuperació és més fàcil i ràpida. Cal destacar:
- Rebuig a mantenir el pes corporal igual o per sobre del valor mínim normal considerat per l'edat i la talla.
- Por intensa a guanyar pes o a convertir-se en obès, encara que s'estigui per sota del pes normal.
- Alteració de la percepció del pes i la silueta (estan prims però ells es veuen grassos).
- Amenorrea (absència d'almenys tres cicles menstruals consecutius).
- Altres alteracions psicopatològiques: Solen estar presents símptomes com estat d'ànim depressiu, apatia, dificultat per concentrar-se, ansietat, irritabilitat, aïllament social , pèrdua de la libido, alteracions de la son, obsessions i/o rituals obsessius al voltant del menjar. Aquestes alteracions tenen impacte directe en la vida diària del malalt, afectant en gran mesura les relacions que estableix amb la família i els amics.
- Alteracions físiques derivades d'una malnutrició greu: Descalcificació òssia, problemes cardíacs, sensació constant de fred, estrenyiment, caiguda de cabell, etc.
Bulímia
La Bulímia Nerviosa, es caracteritza per episodis d'afartaments ( ingesta voraç i incontrolada), en els quals s'ingereix una gran quantitat d'aliment en poc temps i generalment en secret. Intenten compensar els efectes de les sobre ingestes provocant-se els vòmits i/o altres maniobres de purga o augmentant l'activitat física. Hi ha una preocupació persistent del pes i la figura.
Què fer per prevenir?
La família té un paper clau, ha de ser un model d'hàbits saludables i transmetre la importància de mantenir una alimentació equilibrada.
- Potenciar l'autoestima dels fills, per aconseguir-ho és eficient elogiar-los per com són i reforçar positivament per tot allò que té a veure amb la seva personalitat i les seves habilitats en lloc del que té a veure amb l'aparença física.
- Afavorir una imatge corporal positiva, ensenyant-los a acceptar les diferències entre les persones i a respectar a tothom independentment de com és el seu aspecte físic.
- Promoure hàbits alimentaris i un estil de vida saludables.
- Fer un àpat al dia en família, convertint l'alimentació un acte social i familiar.
- Donar eines per desenvolupar un sentit crític vers els estereotips de bellesa que es difonen als mitjans de comunicació.
- Fomentar la comunicació en la família, és important que els fills sentin que són escoltats i que la seva opinió té un lloc dintre de les converses familiars, d'aquesta manera se senten reconeguts i aprenen, al mateix temps, que existeixen diferents punts de vista sobre un mateix tema.
- Compartir amb els fills activitats de lleure com veure la televisió, fer esports junts, sortir a fer activitats culturals, llegir o navegar per Internet.
Esperem que us serveixi d'ajuda. Volem donar les gràcies a tots els assistents a la xerrada.
Fins la propera!!
dilluns, 3 de novembre del 2014
Aquest divendres 7 de novembre de 20 a 21:30 h farem la tercera de les xerrades gratuïtes al Centre STRAD de Sarrià de Ter. En aquesta ocasió parlarem de:
"Prevenir i detectar els factors de risc a l’adolescència".
L’adolescència és l’etapa principal de la formació de la personalitat. L’adolescent es troba amb moltes dificultats i a vegades li és difícil trobar el camí per a superar-les. És en aquest sentit que es poden donar
algunes conductes de risc, com poden ser les addiccions a substàncies, a les noves tecnologies, problemes socials, trastorns alimentaris. De tot això en parlarem a la xerrada i intentarem resoldre qualsevol dubte que hi pugui haver.
ELS PARES HAN D’ESTAR ALERTA DAVANT EL COMPORTAMENT
DELS SEUS FILLS PER PODER AJUDAR-LOS.
o bé, personalment en el mateix Centre a C/ Germans Ensesa, 16 baixos, 17840 de Sarrià de Ter.
Us hi esperem!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)