Escola de pares : de novembre 2014

Aquest divendres 7 de novembre vam fer la tercera de les xerrades d'aquest trimestre al Centre STRAD. A continuació us deixem un resum del que vam parlar.

FACTORS DE RISC EN L'ADOLESCÈNCIA

L’adolescència és aquella etapa entre la infància a l’edat adulta, en que la persona ja no se’l considera un nen però encara no arriba a ser un adult, iniciant-se cap als 11 anys i s’acaba cap als 20 anys.
Durant aquest procés, hi ha molts canvis com els físics però sobretot hi ha molts canvis psicològics que remarcarem a continuació:

Canvis psicològics

- Necessitat d’allunyar-se psicològicament de la família per trobar-se a si mateix.
- Rebutja les opinions dels pares i volen fer valer les seves pròpies. La tradicional rebel·lia dels adolescents.
- Es posen en qüestió les normes imposades per les persones adultes i la seva manera de viure.
- Ànsia de llibertat i d’autonomia.
- Sentiment de solitud.
- Important influència del grup i dels amics i amigues. Sentiment de pertinença i identificació amb el grup.
- Preocupació per la imatge.
- Es viu entre el desig de ser una persona adulta i, per tant, de gaudir dels avantatges dels adults (independència, relacions adultes, reconeixement social) i l’enyorament de la infantesa (poca responsabilitat, més temps de joc, etc.).
L'adolescent te curiositat per buscar noves sensacions, hi ha les primeres sortides, el primer amor, la primera cigarreta. Amb tot això que diem és una etapa amb risc per desenvolupar alguna addicció o trastorn, per això els que els pares hem d'estar alerta.

Què és una addicció i com es desenvolupa?

Una addicció és una dependència física i/o psicològica d'una substància (Alcohol, tabac, altres drogues), a les noves tecnologies, al menjar. La persona no pot deixar-ho, ja que quan ho fa apareix un malestar físic i/o psicològic que el porta a tornar a consumir per evitar aquest malestar.
Quan l’adolescent consumeix per primera vegada, per exemple tabac, alcohol o altres drogues, es sent bé amb l’experiència, li és molt gratificant i té ganes de tornar-ho a provar per experimentar de nou el plaer del primer cop.
Cada vegada aquesta conducta va augmentant de freqüència i l’adolescent deixa de fer, sense adonar-se’n, altres coses que li agradaven centrant-se només en tornar a consumir. Amb el temps necessita més quantitat de substància per obtenir el mateix efecte, és el que s’anomena la tolerància. És en aquest moment quan l’adolescent ja s’està enganxant, no s’adona que la seva conducta l’està perjudicant i tampoc vol escoltar el que li diguin els pares o les persones del seu voltant.
A vegades, quan l’adolescent se’n dona compte sol ser massa tard, ja que ja ha perdut el control i encara que vulgui deixar-ho no pot. És a partir d’aquest moment en què ja no consumeix per plaer, sinó per evitar el malestar, és l’anomenat SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA que es manifesta de forma física i psicològica. És en aquest moment quan es sòl demanar ajuda. L’abstinència física és més senzilla de controlar i superar amb ajuda de fàrmacs, en canvi la dependència psicològica és més complicada ja que l’adolescent s’ha creat una manera de viure al voltant de la substància.

Com podem detectar l'addicció a substàncies del nostre fill?

- Canvis en el comportament.
- Ha canviat el grup d'amics.
- Ha baixat el rendiment escolar.
- A vegades es pot donar que es tanqui molta estona al lavabo.
- Diversions que abans li agradaven ara ja no li agraden.
- Més desafiant amb els pares.
- Més nerviós, neguitós...

Què podem fer per ajudar-lo?

- Si veiem que el nostre fill arriba a casa begut, o amb evidència que ha pres alguna altra substància, esperar que li passin els efectes abans de parlar amb ell. Li hem de fer saber que ens preocupa que hagi arribat així i sobre el que consumeix.
- És important escoltar-lo SENSE JUTJAR-LO, sense dramatitzar ni fer servir un to moralitzant.
- Saber si hi ha alguna raó perquè consumeix. Si ho fa per escapar dels problemes.
- Hem de precisar on, quan, com i amb qui consumeix per poder ajudar-lo.
- Li hem de fer veure, encara que sembli que no ens escolta, el que li pot passar si segueix per aquest camí ( explicar-li que és la dependència, la pèrdua de control, afectarà al seu rendiment...)
- Reconèixer les nostres limitacions, veure on podem ajudar, sabent que no podem fer les coses per ell. Si veiem que es necessari demanar ajuda professional perquè ens orienti.

Les noves addiccions
En els últims anys s’han incorporat noves tecnologies a la nostra vida quotidiana que poden ser beneficioses si en fem un bon ús, però poden esdevenir en una addició si en fem un abús o simplement un mal ús. Estem parlant de l’addicció al mòbil, a Internet, a videojocs i a la televisió.

Addicció al mòbil
Com detectar l’addicció al mòbil: (tres o més punts)
- La factura telefònica supera els 30 euros mensuals.
- Parla durant molt temps pel mòbil i no es relaciona de la mateixa manera cara a cara.
- El telèfon l’acompanya sempre.
- Utilitza el mòbil per comunicar-se encara que tingui les persones al seu costat.
- Ha modificat els hàbits de dormir o descansar.
- Se sent nerviós o angoixat quan o té el mòbil a prop.
- Té canvis de comportament inexplicables.

Addicció a Internet
Com detectar l’addicció a Internet: (tres o més punts)
- Sent gran satisfacció i eufòria quan està davant de l’ordinador.
- Pensa constantment a connectar-se encara que estigui fent altres coses.
- Menteix sobre el temps real que passa connectat a la xarxa o a un videojoc.
- Ha descuidat la vida social o de relació.
- Està inquiet o angoixat quan no està connectat a un xat.
- Intenta tallar amb l’ordinador i no ho aconsegueix.
- Incrementa les hores que passa navegant per Internet.
- Hi ha dificultat per acabar una sessió.
- Oculta els símptomes.
- Utilitza Internet com a substitut de la vida real.
- Té canvis de comportament inexplicables.

Addicció als videojocs
Com es pot detectar? (dos o més punts)
- No controla el final del joc, sempre s’espera que hi hagi una pantalla més.
- Comença a tenir un comportament compulsiu i des adaptatiu.
- Deixa de realitzar altres activitats socials o recreatives per dedicar més temps a jugar.
- Gasta tots els diners disponibles en videojocs, arribant a demanar o a robar per a poder jugar.
- Té canvis de comportament inexplicables.

Addicció a la televisió
Com detectar l’addicció a la TV? (dos o més punts)
- Té com a únic tema de conversa els programes de la TV.
- Hi ha discussions amb la família per l’hora d’anar a dormir.
- En arribar a casa el primer que fa és encendre la televisió.
- Té malsons i terrors nocturns.
- Li costa relacionar-se amb el grup d’amics.
- Deixa de banda les activitats habituals.
- Té canvis de comportament inexplicables.

Consells per prevenir les noves addiccions
- Controlar el temps que l’adolescent dedica a l’activitat posant un límit horari. En el cas de la TV i Internet s’hauria d’intentar també establir uns criteris per seleccionar adientment la programació o la web que vulguin visitar.
- És important que un adult estigui present en algun moment per tal de veure i comentar amb l’adolescent la programació o la pàgina web i ajudar a discriminar el que és real del que és virtual.
- És important establir uns hàbits de salut, com per exemple la distància per veure la TV, no veure-la durant els àpats i seure bé davant la pantalla de l’ordinador.
- No utilitzar aquestes activitats com a “cangur”.
- Educar els infants en el consum responsable i en la tolerància a la frustració (utilitzant el “no” quan sigui necessari”).
- Fomentar activitats d’oci no consumista.
- Brindar i mantenir un clima afectiu aquí i ara.
- Ensenyar-los a acceptar-se i sentir-se bé (bona autoestima)
- Dialogar de manera clara i objectiva.
- Ser un model coherent, que significa que el que prediquen ho complim.

Trastorns alimentaris
Hi ha diferents trastorns alimentaris, però parlarem dels que afecten majoritàriament als adolescents: l'anorèxia i la bulímia.
La causa d'aquests trastorns és d'origen biològic, psicològic, familiar i sociocultural. És una obsessió pel control del pes i provoquen conseqüències molt negatives tant per la salut física com mental.

Anorèxia
A l'inici de la malaltia no se solen observar problemes. Fins i tot, els afectats se senten satisfets amb la pèrdua de pes i sovint es veuen recompensats pel seu entorn. Però al cap d'un temps apareixen els símptomes que indiquen que alguna cosa no funciona. S'ha d'estar alerta, ja que si es diagnostica i es tracta precoçment la recuperació és més fàcil i ràpida. Cal destacar:
- Rebuig a mantenir el pes corporal igual o per sobre del valor mínim normal considerat per l'edat i la talla.
- Por intensa a guanyar pes o a convertir-se en obès, encara que s'estigui per sota del pes normal.
- Alteració de la percepció del pes i la silueta (estan prims però ells es veuen grassos).
- Amenorrea (absència d'almenys tres cicles menstruals consecutius).
- Altres alteracions psicopatològiques: Solen estar presents símptomes com estat d'ànim depressiu, apatia, dificultat per concentrar-se, ansietat, irritabilitat, aïllament social , pèrdua de la libido, alteracions de la son, obsessions i/o rituals obsessius al voltant del menjar. Aquestes alteracions tenen impacte directe en la vida diària del malalt, afectant en gran mesura les relacions que estableix amb la família i els amics.
- Alteracions físiques derivades d'una malnutrició greu: Descalcificació òssia, problemes cardíacs, sensació constant de fred, estrenyiment, caiguda de cabell, etc.

Bulímia
La Bulímia Nerviosa, es caracteritza per episodis d'afartaments ( ingesta voraç i incontrolada), en els quals s'ingereix una gran quantitat d'aliment en poc temps i generalment en secret. Intenten compensar els efectes de les sobre ingestes provocant-se els vòmits i/o altres maniobres de purga o augmentant l'activitat física. Hi ha una preocupació persistent del pes i la figura.
Què fer per prevenir?
La família té un paper clau, ha de ser un model d'hàbits saludables i transmetre la importància de mantenir una alimentació equilibrada.
- Potenciar l'autoestima dels fills, per aconseguir-ho és eficient elogiar-los per com són i reforçar positivament per tot allò que té a veure amb la seva personalitat i les seves habilitats en lloc del que té a veure amb l'aparença física.
- Afavorir una imatge corporal positiva, ensenyant-los a acceptar les diferències entre les persones i a respectar a tothom independentment de com és el seu aspecte físic.
- Promoure hàbits alimentaris i un estil de vida saludables.
- Fer un àpat al dia en família, convertint l'alimentació un acte social i familiar.
- Donar eines per desenvolupar un sentit crític vers els estereotips de bellesa que es difonen als mitjans de comunicació.
- Fomentar la comunicació en la família, és important que els fills sentin que són escoltats i que la seva opinió té un lloc dintre de les converses familiars, d'aquesta manera se senten reconeguts i aprenen, al mateix temps, que existeixen diferents punts de vista sobre un mateix tema.
- Compartir amb els fills activitats de lleure com veure la televisió, fer esports junts, sortir a fer activitats culturals, llegir o navegar per Internet.

Esperem que us serveixi d'ajuda. Volem donar les gràcies a tots els assistents a la xerrada.
Fins la propera!!

dimarts, 18 de novembre del 2014

dimarts, 11 de novembre del 2014

dilluns, 3 de novembre del 2014