dimarts, 16 de desembre del 2014

Aquest divendres 12 de desembre, vam fer la darrera xerrada d'aquest trimestre al centre Strad de Sarrià de Ter, sobre “L'autoestima infantil”. Tot seguit us deixem un resum del contingut de la xerrada.




L'AUTOESTIMA INFANTIL

L'autoestima, com la mateixa paraula diu, és estimar-se a un mateix, però com s'aconsegueix? doncs acceptant-nos tal i com som, és a dir acceptar les nostres capacitats i habilitats per aconseguir allò que volem i també acceptar les nostres limitacions.

Com ho hem de fer?
Amb el temps ens anem coneguent, tant en els aspectes que ens agraden de nosaltres mateixos, com en els que no ens agraden i hem d'aprendre a acceptar-nos tal com som. Tot i això hi poden haver alguns aspectes negatius que poden interferir en la nostra vida de manera negativa i no deixar-nos ser feliços. Ens aquests casos podem treballar per canviar-los, però hem de saber que hi haurà coses que podrem canviar i altres que no, ja que formen part de la nostre personalitat.  

No podem lluitar contínuament entre el que som i el que ens agradaria ser.

És important reflexionar la manera com ens van educar els nostres pares, per saber si ens van transmetre una bona autoestima, perquè ho hem d'analitzar? doncs per ser-ne conscients , perquè l'educació que vam rebre, a vegades la podem  transmetre  als nostres fills. 
Trobar un equilibri ens ajudarà a estar més segurs i confiats amb nosaltres mateixos i poder projectar-ho als nostres fills, ja que com a pares, hem d'ajudar-los a aconseguir un bon nivell d'autoestima des de petits. Tot i això hem de saber que en els nens i els adolescents allò que proporciona l'autoestima varia amb els anys.


Evolució de l'autoestima en els nens entre 5 i 11 anys

Els nens entre 5-6 anys comencen a ser conscients i a fer-se una idea de com els veuen els altres (pares, amics, mestre) i començarà a comparar-se amb els altres nens.
En aquesta etapa la família és el principal lloc de socialització, educació i acceptació d'un mateix. És una etapa vital  ja que els nens són més flexibles i vulnerables alhora de sentir-se rebutjat o valorat per altres. És molt important que sentin que se'ls estimarà  per sobre de qualsevol malifeta que facin. Tot i això quan en faci alguna se l'ha de renyar però intentar evitar frases típiques com "ets dolent" o "ets tonto" perquè el nen encara no és capaç de diferenciar i entendre que el que és dolent és allò que ha fet i no ell. 

Entre els 7 i 11 anys l'autoestima baixa. Això és degut a que comença a avaluar els seus resultats acadèmics, les conseqüències dels seus actes i comencen a donar importància el que els altres opinen d'ell. La comparació amb els altres nens pren més força. 

A partir dels 11 anys encara agafa més importància l'acceptació per part dels altres, sobretot dins del seu grup d'amics i l'èxit escolar. En aquesta edat l’autoestima pot baixar ja que estan en un punt en què comencen a experimentar canvis tan físics com psicològics i la seva autoimatge pot quedar afectada.


BONA AUTOESTIMA             
- Té una bona actitud, competent.  
- Segur de si mateix.         
- Se sent vàlid.                 
- Motivat per l'aprenentatge.  
- Sabrà demanar ajuda.
- Responsable.
- Es comunica adequadament.  
- Solidari.  
- Comprensiu.  
- Obert.  
- Tolerant.  
- Emocionalment equilibrat.  
- Té iniciativa.
- Autònom.  
- Optimista.  
- Creatiu.  
- S’esforça i és constant, tot i equivocar-se.  
- Busca solucions als seus problemes.  
- Reconeix les seves equivocacions.

BAIXA AUTOESTIMA
- Desconfia de si mateix i dels altres. 
- Tindrà sentiment d’inferioritat.
- Tímid.
- Crític en tot. 
- Poc creatiu.
-Conductes inadequades(agressivitat,canvis d'humor...)
- Angoixat. 
- Indecís per prendre decisions. 
- Desanimat ja que s'anticipa als fracassos. 
 - Mandrós
- Molt vergonyós. 
- Sovint es sent culpable.
- Té por
- Hipersensible. 
 - Envejós. 
- Evita fer coses per por d'equivocar-se. 
- Enganya, menteix i culpabilitza els altres. 
- L'opinió dels altres domina les seves decisions. 
 - Baix rendiment acadèmic. 





Accions que podem fer els pares perquè els nostres fills desenvolupin una bona autoestima:

-Demostrant-los amor i afecte.
-Felicitant-los sempre que facin alguna cosa bé. 
-Fent aquests elogis creïbles i no exagerats. 
-Fixar objectius els fills que siguin fàcils d'aconseguir.
-Criticar l'acció mal feta i no el nen. 
-Prendre en compte els seus sentiments. 
-Sentir-se orgullós dels nens i també que ells sàpiguen sentir-se orgullosos dels seus èxits. 
-Parlar positivament al nen i valorar les seves qualitats. 
-No comparar mai el fill amb altres germans o nens. 
-Intentar desenvolupar el potencial de cada nen (sigui escolar, lúdic, esportiu..)
-Recordar-li de forma regular que l'estimeu.
-Millorar la pròpia autoestima per a poder millorar la del vostre fill. 
-Ajudar-los a sentir-se especials en alguna cosa.
-Recolzar-lo sempre quan alguna cosa li vagi malament i ajudar-lo a acceptar les frustracions.
-Deixar que prengui decisions, doni la seva opinió i resolgui problemes.
-No demanar que siguin prefectes, a vegades ho podem fer inconscientment. 
-No enganyar-los. Complir sempre les promeses que els hi fem.
-Ensenyar-li a acceptar a tothom tal com és, amb les seves diferències.
-Fer que se senti un membre important de la família i que valoreu les seves opinions.
-Evitar sobreprotegir-los. Cal que aprenguin a espavilar-se i no donar tot fet.
-Dedicar-li el temps necessari,  tenir una comunicació fluida i afectiva amb ell.
-Fomentar la seva creativitat, fer ús de la seva imaginació és molt positiu.
-Interessar-se per la seva vida escolar i saber  amb quins nens es relaciona.

Si el nen té una bona autoestima, el concepte que tindrà d'ell no variarà segons tingui èxits o fracassos a la seva vida, els sabrà afrontar i gestionar correctament. 

Si creieu que el vostre fill té problemes d'autoestima durant molt de temps i que empitjora amb rapidesa, heu de  considerar la possibilitat d'acudir a un professional que us donarà una sèrie de pautes per a cada cas concret de què fer i com actuar. 



Volem donar les gràcies a tots els assitents a les xerrades durant aquest trimestre i desitjar-vos unes


BONES FESTES I FELIÇ 2015









divendres, 5 de desembre del 2014

El proper divendres 12 de desembre farem l'última de les xerrades gratuïtes del Centre STRAD com a cloenda d'aquest trimestre. El tema de què parlarem és: 

                                                                     L’autoestima infantil

L’autoestima és molt important pel desenvolupament de la nostre personalitat. Per això s’ha de treballar des de petit i cada nen ha d’aprendre a agradar-se a si mateix per sentir-se emocionalment equilibrat, i més tenint en compte els reptes que ha de superar en un entorn tant competitiu com l’actual.


ELS PARES HEM DE SABER DONAR SEGURETAT,
CONFIANÇA I AFECTE ALS NOSTRES FILLS PERQUÈ PUGUIN
ANAR DESENVOLUPANT UNA AUTOESTIMA SANA.

Us recordem que la xerrada tindrà lloc a les 20h del vespre i per assistir-hi cal inscriure’s prèviament per telèfon al 972 172 575 / 619 469 366 o bé personalment en el mateix Centre (c/ Germans Ensesa, 16, baixos · 17840 Sarrià de Ter).

US HI ESPEREM!!!

dimarts, 2 de desembre del 2014

Aquest divendres 28 de novembre, vam fer la quarta de les xerrades d'aquest trimestre al centre STRAD . Tot seguit us deixem un resum del que vam parlar.


LES PORS INFANTILS

Tots hem experimentat en algun moment de la nostra vida LA POR. Aquesta apareix quan les persones, i en aquest cas concret, els nens se senten en perill, sigui per una amenaça real o imaginària.
Les pors són presents en el desenvolupament normal del nen, però, al igual que apareixen, també desapareixen espontàniament a mesura que el nen va adquirint maduresa. Però segons com acompanyem les pors dels nens, si no ho fem adequadament,  poden perdurar en alguns casos, fins a l’adolescència i l’edat adulta.





Les pors que es poden considerar normals segons l'edat a trets generals:

De 0 a 1 anys: 
Te por davant dels estímuls desconeguts, com per exemple:

  •   persones
  •  sorolls
  •  quan es separa dels pares
  •  les alçades

Els nens expressen aquestes pors mitjançant el plor i és senyal de bon desenvolupament i progressiva adaptació a l'entorn.

De 2 a 4 anys:

  • por als animals
  • a les persones que no coneix
  • als sorolls forts
  • a la foscor

Normalment, la presència comprensiva i carinyosa dels pares és suficient perquè el nen es calmi en el moment, però caldrà un temps, diferent en cada nen, perquè el nostre fill acabi controlant la por i es senti més segur.

De 4 a 6 anys:
Es mantenen les de l'etapa anterior (als estranys, sorolls, foscor) i apareixen altres pors imaginàries:

  • monstres i fantasmes
  • també d’estar sol
  • d’elements de la natura (ex: trons...)

De 6 a 9 anys: 
Les pors començaran ara a ser més realistes i específiques, aniran desapareixent els temors a éssers imaginaris o del món fantàstic i apareixeran altres pors:

  • el dany físic (accidents),
  • els metges (ferides, sang, injeccions) ,
  • a la mort, 
  • al fracàs escolar.  
  • Temors a la crítica i pors diverses en la relació amb els seus amics.
  • La por a la separació o divorci dels pares.

De 9 a 12 anys: 
Segueixen algunes pors de l’etapa anterior, es redueixen significativament les pors a animals i s' intensifiquen les preocupacions derivades de:

  • la crítica, el fracàs, el rebuig per part dels seus amics.
  • amenaces per part d’altres nens de la seva edat.
  • Solen també aparèixer les pors derivades del canvi de la pròpia imatge que comencen a sorgir al final d’aquesta etapa.

De 12 a 18 anys: 
Es segueixen mantenint els temors de l’etapa anterior, desapareixen els temors relacionats amb el perill i la mort, però prenen més força les relacionades amb:

  • l’autoestima personal.
  • les relacions socials .
  • L’adolescència és una etapa de “ruptura” amb la barrera protectora familiar i de necessitat de buscar la pròpia identitat. És possible que el jove senti la necessitat de provar-se davant de situacions de risc potencials per autoafirmar-se davant els seus amics i demostrar que ha deixat enrere certes etapes infantils.


Per altra banda, hem de ser molt conscients, que la por és una emoció que pot ser apresa ( que a vegades perquè els nens ens obeeixin els amenacem: vindrà l’home del sac, avisaré a la policia, li diré al teu pare, si t’apropes et mossegarà…). No hem d'utilitzar la por per educar els nostres fills.

Per acompanyar la por i ajudar al nen a superar-les, és important saber que hem de fer i el que no:
- És important reconèixer la por com una emoció i pensar que és normal. Les pors s'han de reconèixer, exterioritzar-les, acceptar-les i gestionar-les.
- És molt important, com a pares ,aprendre quines pors tenim, Hem d'evitar transmetre al nen les nostres pròpies pors i inseguretats. Moltes vegades inconscientment ho podem fer.
- La por, com la tristesa, el dolor i la pena, formen part de l’ésser humà de la mateixa manera que l’alegria i la joia.
- Parlar amb el nostre fill, que ens expliqui què és el que li fa por, hem d'ajudar-lo a posar paraules a allò que està sentint, a vegades parlant-ne de forma clara, precisa i afectuosa, desapareix.( Per exemple un nen/a que tingui por d’un animal concret ( un gat, gos), en aquest cas podem explicar-li que l'animal no pot fer-li cap mal ja que és més petit en relació a ell o ella, podem llegir contes sobre gats i gossos, si vol pot veure com el toquem, si el vol tocar…etc.).
- Observar com ens sentim nosaltres quan veiem que el nostre fill/a té por (estem tranquils, ens sentim inquiets,…).  Hem de viure la situació amb tranquil·litat.
- Prendre’s seriosament la por del nen/a, no trivialitzar-ho ni ridiculitzar-ho.  Evitar comentaris com: “tan gran com ets i tens por”, (cal tenir present que encara que no l’entenguem, el nen té una por real). 
- Evitar sobreprotegir al nen/a quan aparegui la por, perquè això el portaria a pensar que existeix un perill real respecte a el que ell sent.
- No forçar mai al nen/a a enfrontar-se a l’objecte o situació que origina el seu temor, ja que això pot fer augmentar la seva angoixa.
- No permeteu que els altres nens se’n riguin o se’n burlin.
- Tenir paciència davant d’aquestes situacions ja que possiblement caldran unes quantes situacions similars per a que el nen/a vagi agafant confiança i adquirint seguretat.
- No exposar al nena a experiències per a les que no estigui prou madur.  Exemple: veure pel·lícules o jocs no adequats a la seva edat.
És molt important: 
No castigar a habitacions fosques, ni a la soledat no desitjada perquè podem provocar por a l’abandonament.
Tampoc amb amenaces de pèrdua d’afecte del tipus “si fas això, no t’estimaré”, perquè és una font segura d’inseguretat.

RECURSOS PER TREBALLAR LA POR:
Contes: Llegir històries que facin referència a situacions en que es puguin sentir identificats.
Jocs: Jugar a la foscor amb llanternes, jugar a construir el monstre que els hi fa por i després destruir-lo, etc.
Activitats: Es pot dibuixar un personatge ( el que es vulgui) i escriure en uns paperets quines són les seves pors i després   anar posant-les a la boca del  personatge per tal que es mengi totes les pors. Aquesta activitat afavoreix parlar-ne i compartir les que viu el nen. 




Consells generals: 

Por a la foscor (anar al bany sol, anar a dormir)  Es pot deixar un llum encès (passadís), explicar un conte perquè es relaxi... Primer es pot acompanyar i desprès, a poc a poc, anar separant-nos (escenificar com ho ha de fer). Tenir un llum a la tauleta a mà,  perquè el pugui encendre al aixecar-se.  
Dibuixar el que li fa por, pintar-ho. Fer-li un casa simpàtica perquè el nen el pugui veure d’una altra manera. 
Si té por d’estar sol/a se li pot donar un mocador ( o un altre objecte) de la mare o el pare perquè al sentit l’olor es pot tranquil·litzar i sentir-se acompanyat. 
Podem inventar-nos historietes i fer que el nen sigui el protagonista on venç a la por, als monstres... El nen es veurà identificat amb els personatges i veurà que realment no passa res. 

CONTES PER TREBALLAR LA POR A LA FOSCOR:

L’Adrià té por de la forcor, Jean Jacques Lamblin, Ed. Baula, 2002. 
Els sorolls de la nit, Mª Angels Jiménez, Ed. Edebé, 1999 (El tren Blau).
És fosc, tinc por, Martí Ribas, Ed. La Galera.

CONTES PER TREBALLAR LA POR ALS MALSONS: 

La Nana Brumilda menja malsons, Mercé Company, Ed. Mars, 2011. 
L’Eduard mira massa la tele, Christian Lamblin, Ed. Baula, 2002. 
Hi ha un malson al meu armari, Mercé Mayer, Ed. Kalandraka, 2001.

CONTES PER TRABALLAR AL POR ALS FANTASMES I MONSTRES: 

El sopar dels fantasmes, Jacques Duquennoy, Ed. Baula, 2003. 
El bagul dels monstres, Enric Lluch, Ed. Animallibres, 2010. 
No hi ha fantasmes sota el meu llit, Guido Genechten, Ed. Simbol, 2009.  


Esperem que us serveixi d'ajuda. Us recordem que la propera xerrada serà el 12 de desembre i parlarem de "L'Autoestima infantil". 
Moltes gràcies a totes les persones que hi van assistir!