Aquest divendres 28 de novembre, vam fer la quarta de les xerrades d'aquest trimestre al centre STRAD . Tot seguit us deixem un resum del que vam parlar.
LES PORS INFANTILS
Tots hem experimentat en algun moment de la nostra vida LA POR. Aquesta apareix quan les persones, i en aquest cas concret, els nens se senten en perill, sigui per una amenaça real o imaginària.
Les pors són presents en el desenvolupament normal del nen, però, al igual que apareixen, també desapareixen espontàniament a mesura que el nen va adquirint maduresa. Però segons com acompanyem les pors dels nens, si no ho fem adequadament, poden perdurar en alguns casos, fins a l’adolescència i l’edat adulta.
Les pors que es poden considerar normals segons l'edat a trets generals:
De 0 a 1 anys:
Te por davant dels estímuls desconeguts, com per exemple:
- persones
- sorolls
- quan es separa dels pares
- les alçades
Els nens expressen aquestes pors mitjançant el plor i és senyal de bon desenvolupament i progressiva adaptació a l'entorn.
De 2 a 4 anys:
- por als animals
- a les persones que no coneix
- als sorolls forts
- a la foscor
Normalment, la presència comprensiva i carinyosa dels pares és suficient perquè el nen es calmi en el moment, però caldrà un temps, diferent en cada nen, perquè el nostre fill acabi controlant la por i es senti més segur.
De 4 a 6 anys:
Es mantenen les de l'etapa anterior (als estranys, sorolls, foscor) i apareixen altres pors imaginàries:
- monstres i fantasmes
- també d’estar sol
- d’elements de la natura (ex: trons...)
De 6 a 9 anys:
Les pors començaran ara a ser més realistes i específiques, aniran desapareixent els temors a éssers imaginaris o del món fantàstic i apareixeran altres pors:
- el dany físic (accidents),
- els metges (ferides, sang, injeccions) ,
- a la mort,
- al fracàs escolar.
- Temors a la crítica i pors diverses en la relació amb els seus amics.
- La por a la separació o divorci dels pares.
De 9 a 12 anys:
Segueixen algunes pors de l’etapa anterior, es redueixen significativament les pors a animals i s' intensifiquen les preocupacions derivades de:
- la crítica, el fracàs, el rebuig per part dels seus amics.
- amenaces per part d’altres nens de la seva edat.
- Solen també aparèixer les pors derivades del canvi de la pròpia imatge que comencen a sorgir al final d’aquesta etapa.
De 12 a 18 anys:
Es segueixen mantenint els temors de l’etapa anterior, desapareixen els temors relacionats amb el perill i la mort, però prenen més força les relacionades amb:
- l’autoestima personal.
- les relacions socials .
- L’adolescència és una etapa de “ruptura” amb la barrera protectora familiar i de necessitat de buscar la pròpia identitat. És possible que el jove senti la necessitat de provar-se davant de situacions de risc potencials per autoafirmar-se davant els seus amics i demostrar que ha deixat enrere certes etapes infantils.
Per altra banda, hem de ser molt conscients, que la por és una emoció que pot ser apresa ( que a vegades perquè els nens ens obeeixin els amenacem: vindrà l’home del sac, avisaré a la policia, li diré al teu pare, si t’apropes et mossegarà…). No hem d'utilitzar la por per educar els nostres fills.
Per acompanyar la por i ajudar al nen a superar-les, és important saber que hem de fer i el que no:
- És important reconèixer la por com una emoció i pensar que és normal. Les pors s'han de reconèixer, exterioritzar-les, acceptar-les i gestionar-les.
- És molt important, com a pares ,aprendre quines pors tenim, Hem d'evitar transmetre al nen les nostres pròpies pors i inseguretats. Moltes vegades inconscientment ho podem fer.
- La por, com la tristesa, el dolor i la pena, formen part de l’ésser humà de la mateixa manera que l’alegria i la joia.
- Parlar amb el nostre fill, que ens expliqui què és el que li fa por, hem d'ajudar-lo a posar paraules a allò que està sentint, a vegades parlant-ne de forma clara, precisa i afectuosa, desapareix.( Per exemple un nen/a que tingui por d’un animal concret ( un gat, gos), en aquest cas podem explicar-li que l'animal no pot fer-li cap mal ja que és més petit en relació a ell o ella, podem llegir contes sobre gats i gossos, si vol pot veure com el toquem, si el vol tocar…etc.).
- Observar com ens sentim nosaltres quan veiem que el nostre fill/a té por (estem tranquils, ens sentim inquiets,…). Hem de viure la situació amb tranquil·litat.
- Prendre’s seriosament la por del nen/a, no trivialitzar-ho ni ridiculitzar-ho. Evitar comentaris com: “tan gran com ets i tens por”, (cal tenir present que encara que no l’entenguem, el nen té una por real).
- Evitar sobreprotegir al nen/a quan aparegui la por, perquè això el portaria a pensar que existeix un perill real respecte a el que ell sent.
- No forçar mai al nen/a a enfrontar-se a l’objecte o situació que origina el seu temor, ja que això pot fer augmentar la seva angoixa.
- No permeteu que els altres nens se’n riguin o se’n burlin.
- Tenir paciència davant d’aquestes situacions ja que possiblement caldran unes quantes situacions similars per a que el nen/a vagi agafant confiança i adquirint seguretat.
- No exposar al nena a experiències per a les que no estigui prou madur. Exemple: veure pel·lícules o jocs no adequats a la seva edat.
És molt important:
No castigar a habitacions fosques, ni a la soledat no desitjada perquè podem provocar por a l’abandonament.
Tampoc amb amenaces de pèrdua d’afecte del tipus “si fas això, no t’estimaré”, perquè és una font segura d’inseguretat.
RECURSOS PER TREBALLAR LA POR:
Contes: Llegir històries que facin referència a situacions en que es puguin sentir identificats.
Jocs: Jugar a la foscor amb llanternes, jugar a construir el monstre que els hi fa por i després destruir-lo, etc.
Activitats: Es pot dibuixar un personatge ( el que es vulgui) i escriure en uns paperets quines són les seves pors i després anar posant-les a la boca del personatge per tal que es mengi totes les pors. Aquesta activitat afavoreix parlar-ne i compartir les que viu el nen.
Consells generals:
Por a la foscor (anar al bany sol, anar a dormir) Es pot deixar un llum encès (passadís), explicar un conte perquè es relaxi... Primer es pot acompanyar i desprès, a poc a poc, anar separant-nos (escenificar com ho ha de fer). Tenir un llum a la tauleta a mà, perquè el pugui encendre al aixecar-se.
Dibuixar el que li fa por, pintar-ho. Fer-li un casa simpàtica perquè el nen el pugui veure d’una altra manera.
Si té por d’estar sol/a se li pot donar un mocador ( o un altre objecte) de la mare o el pare perquè al sentit l’olor es pot tranquil·litzar i sentir-se acompanyat.
Podem inventar-nos historietes i fer que el nen sigui el protagonista on venç a la por, als monstres... El nen es veurà identificat amb els personatges i veurà que realment no passa res.
CONTES PER TREBALLAR LA POR A LA FOSCOR:
L’Adrià té por de la forcor, Jean Jacques Lamblin, Ed. Baula, 2002.
Els sorolls de la nit, Mª Angels Jiménez, Ed. Edebé, 1999 (El tren Blau).
És fosc, tinc por, Martí Ribas, Ed. La Galera.
CONTES PER TREBALLAR LA POR ALS MALSONS:
La Nana Brumilda menja malsons, Mercé Company, Ed. Mars, 2011.
L’Eduard mira massa la tele, Christian Lamblin, Ed. Baula, 2002.
Hi ha un malson al meu armari, Mercé Mayer, Ed. Kalandraka, 2001.
CONTES PER TRABALLAR AL POR ALS FANTASMES I MONSTRES:
El sopar dels fantasmes, Jacques Duquennoy, Ed. Baula, 2003.
El bagul dels monstres, Enric Lluch, Ed. Animallibres, 2010.
No hi ha fantasmes sota el meu llit, Guido Genechten, Ed. Simbol, 2009.
Esperem que us serveixi d'ajuda. Us recordem que la propera xerrada serà el 12 de desembre i parlarem de "L'Autoestima infantil".
Moltes gràcies a totes les persones que hi van assistir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada