dimarts, 28 d’octubre del 2014

“Hàbits d’estudi per evitar el fracàs escolar”.

El dia 24 d’octubre vam parlar dels “Hàbits d’estudi per evitar el fracàs escolar”. A continuació us deixem un resum del que vam parlar a la xerrada.
Per assolir l’èxit escolar és important descartar qualsevol dificultat específica durant el procés d’aprenentatge. Aquestes dificultats han de ser identificades i s’han de resoldre per evitar problemes a l’alumne en el seu progrés personal i acadèmic (problemes d’atenció, concentració, comprensió lectora, raonament matemàtic, dislèxia...). Si no es resolen, aquests amb l’edat es fan mes grans i poden portar al nen a una situació de fracàs i en els casos més greus d’abandó escolar.
                                 

   
Moltes vegades es dóna molta importància al resultat final, sense tenir en compte el progrés realitzat per cadascun. Hi ha nens que s’esforcen molt però això no queda reflexat en els resultats i a vegades no és valorat pels adults i és quan el nen es desmotiva i abandona, perquè veu que no es valora el seu esforç.
És important desenvolupar al màxim el talent i les habilitats específiques de cada nen, per aconseguir-ho, és bàsic primer tenir uns hàbits d'estudi, per això us proporcionem unes pautes bàsiques per adquirir-los:

A on estudio?
        Hem d’estudiar sempre al mateix lloc i que sigui adequat, hem de trobar un lloc a la casa que reuneixi aquestes condicions:
        Habitació silenciosa, sense sorolls ni música.
        Tindrà una bona il·luminació, preferiblement llum natural. Si és artificial estarà situada al cantó contrari de la mà amb què s’escriu, per no fer ombres. 
        Tindrà una temperatura suau. No ha de fer ni fred ni calor (entre 17 i 20 graus).
        Taula ampla i espaiada. Ha de ser adequada a l’altura del nen/a perquè sinó es sentirà incòmode i es cansarà amb més rapidesa. (No hi ha d’haver massa objectes a sobre).
        Una cadira amb respatller recte, que mantingui la columna vertebral en posició correcta.
        Els llibres i materials de consulta han d’estar a prop (perquè el nen no s’hagi d’aixecar constantment), per exemple, en una prestatgeria.
        És aconsellable tenir un SURO a la paret o un equivalent, amb les següents informacions:
        Horari de les classes.
        Dates dels exàmens.
        Dates de lliurament de treballs.
        Calendari escolar.

Quan estudio?
        PLANIFICAR EL TEMPS D’ESTUDI.
        ORGANITZAR EL TEMPS D’ESTUDI.
        PLANIFICACIÓ HA DE SER:
        Realista: s'ha de poder dur a terme.
        Adaptable: s’ha d’ajustar a possibles canvis imprevistos.
        Personal: en base al ritme de treball i aprenentatge de cadascú
        Constant. És la base per obtenir bons resultats.
        COM PLANIFICAR EL TEMPS D’ESTUDI?
        Fer un horari (graella) d’estudi; diari i setmanal a partir de les hores fixes (menjar, dormir, classes, altres activitats...)
        S'ha de ser constant a l’hora de complir-lo.
        Utilitzar l’agenda per anotar els exercicis de cada assignatura, les dates d’exàmens i de lliurament de treballs.
        Estudiar tots els dies a la mateixa hora i dedica-hi la mateixa quantitat de temps.
        Treballar en cada assignatura el temps proporcional a la seva dificultat. Es necessitarà més temps en les assignatures que li costin més al nen/a.
        Hem d’estudiar sense gana ni en plena digestió.
        Sense maldecaps ni preocupacions.
        Dorm les hores adequades (dependrà de l'edat, mínim 8 hores).

Què estudio?
        En primer lloc començar per les assignatures més difícils (quan es comença a estudiar és quan  la ment esta més fresca i no s’està cansat, per tant el rendiment serà més òptim). El temps de treball ha de ser d’uns 40 a 60 minuts amb descansos de 10 a 15 minuts.
        A continuació realitzar les tasques més fàcils.
        Ordenar les assignatures per ordre de dificultats, com hem dit abans i segons l’horari d’assignatures de cada dia (GRAELLA HORARI)
Ex: És dilluns i el nen/a té uns deures de mates molt difícils, una fitxa de català ( fàcil) i una fitxa de medi ( una mica més difícil que català) pel dimarts. Primer faré mates, després medi i finalment català.

Com estudio?
A l’hora d’estudiar s'han d’utilitzar certes tècniques que facilitin l’aprenentatge.
Algunes d’aquestes tècniques són:
        Realitzar un bon subratllat del tema (només subratllant les idees importants) i també realitzant una lectura comprensiva.
        Fent esquemes. (buscant les idees principals i secundàries del tema; per veure la informació visualment).
        Resums. (Explicar la informació del tema amb les pròpies paraules de l’alumne)
Sempre estudiar amb paper i llapis per fer anotacions.

Aquests és un resum de les recomanacions que fem perquè progressivament els vostres fills vagin adquirint l'hàbit d'estudi i aconseguir tenir èxit escolar, i us volem recordar que ser constant és bàsic per aconseguir resultats.
Si el vostre fill fa classes de reforç escolar, és molt important que li ensenyin a estudiar. Cada infant és diferent i no tots els nens aprenen de la mateixa manera. Per tant aquest criteri cal tenir-lo molt en compte a l'hora d'escollir bé el centre on rebrà aquest suport. Busqueu-ne un on us ofereixin aquesta possibilitat. Als nens que tenim a reforç, els hi adeqüem l’explicació a la manera que veiem que tenen d'aprendre. No es pot ensenyar igual a tothom i per tant cal que rebi explicacions de forma personalitzada i adaptada a la seva capacitat. També s’ha de tenir en compte, que quan els pares ens diuen que al nen li costa fer els deures, saber perquè li passa això. Poder-ho identificar ens permetrà ajudar realment al nen i evitarem un possible fracàs escolar.


dimarts, 21 d’octubre del 2014

El proper divendres 24 d'octubre a les 20,00 hores continuem amb les xerrades gratuïtes del Centre STRAD. En aquesta ocasió parlarem de:

 "Hàbits d'estudi per evitar el fracàs escolar”


En aquest taller explicarem les múltiples causes del fracàs escolar i resoldrem qüestions com: Què podem fer si el nostre fill no va bé a l'escola? Com ajudar un fill o filla amb fracàs escolar?... 

Hem de tenir en compte que és molt important una bona atenció familiar i un seguiment continuat dels hàbits d'estudi per aconseguir l'èxit escolar. Per això desvetllarem com treballar les claus per obtenir una actitud positiva davant els estudis. 


LES CLAUS DE L'ÈXIT ÉS EL TEMPS, LA DEDICACIÓ, LA MOTIVACIÓ I LA PACIÈNCIA.


Per assistir-hi cal inscriure's prèviament al teléfon 972 17 25 75 o bé al 619 46 93 66 de 17:00 a 20:00h, o bé personalment al mateix centre: C/ Germans Ensesa, 16 baixos, 17840 de Sarrià de Ter.

US HI ESPEREM!

dimecres, 15 d’octubre del 2014

"Les rabietes"

El divendres 10 d'octubre vam fer la primera de les xerrades que tenim programes    " les rabietes". Hem fet un resum del que vam parlar on hi trobareu consells de com gestionar-les i afrontar-les. 

Molts de pares es preocupen quan el seu fill per aconseguir una cosa, o quan no vol fer el que se li demana s'enfada i ho expressa fent les típiques rabietes, plorant, cridant, tirar-se a terra, mossegant.  És la manera en que s'expressen alguns nens per manifestar la seva frustració per no poder obtenir allò que volen. Els nens petits les fan perquè no saben expressar-ho amb paraules. 

Les rabietes infantils són molt freqüents en la primera infància. Constitueixen una part normal del desenvolupament del nen de 1 a 3 anys i tenen tendència a desaparèixer entre els 4 i 5 anys. Quan els nens arriben a l’edat escolar, les rabietes ja no s’han de produir.

Es produeixen per diferents motius: 

  • En una situació de frustració : s'esperava alguna cosa i al final no ho aconsegueix.  Exemple: tenim planejat anar a algun lloc que el nen li fa molta il·lusió, però al final hi ha un contratemps i no s'hi pot anar.
  • Una contradicció o negació d'alguna cosa que vol el nen i no l'aconsegueix. Exemple: demana qualsevol cosa i se li diu que no: una llaminadura, una joguina. 
  • Vol aconseguir un objectiu: no anar al llit, anar al llit dels pares, no vol menjar un aliment concret, o vol un aliment concret, sortir al carrer , no voler quedar-se amb un familiar, amb el cangur...
  • Una crida d’atenció, el nen vol rebre la nostra atenció i si no li donem pot esclatà en crits i plors.
  • El cansament. Quant els nens petits estan cansats, tenen son , gana,  la seva manera d’expressar-lo és a través del plor.
  • La sobreprotecció. De vegades la causa podem ser nosaltres perquè no els permetem fer res, els sobreprotegim, i aquesta impotència els crea l’enrabiada. 

Com evitar-les?

  • Establir normes raonables , clares i coherents. Els nens han de tenir uns límits, han de saber que està bé i el que no. Així de grans sabran posar-se els seus propis límits. Els adults els hi hem de donar aquest model. 
  • Hem de saber dir que no i estar preparats per afrontar la seva reacció.
  • No reforçar i ignorar els comportaments negatius. No s’ha de desaprovar el nen, sinó la seva conducta ( ell no és dolent, és el que fa el que no està bé) i sobretot reforçar els comportaments positius.
  • Ensenyar-li a verbalitzar els seus sentiments i expressar la seva frustració.
  • Avisar al nen amb temps quan vagi a produir-se un canvi en una activitat rutinària.


Com afrontar-les?

  • Mantenir la calma, sense cridar . No soluciona res i donem mal exemple.
  • Ignorar-lo, no fer-li cas, si el nen veu que no obtén cap reacció dels pares, les rabietes aniran disminuint. Al contrari, si els pares s’enfaden,  ràpidament aprendrà que és efectiva i veurà que haurà aconseguit el seu objectiu. 
  • No intentar raonar amb el nen en aquest moment. No servirà de res, en alguns casos encara s’incrementen més els crits i els plors. El nen no vol negociar, vol aconseguir el seu objecte o objectiu sigui com sigui, per tant no atendrà, per general, les vostres argumentacions.
  •  Un cop s’hagi calmat s’ha de fer-li veure que aquest comportament no és acceptable. A partir dels 3 anys, ja se li pot ensenyar al nen a expressar els seus sentiments amb paraules.
  • Una vegada hagi finalitzat la rabieta, no s’ha de castigar ni cridar al nen, ( de fet, el càstig ja és no haver aconseguit el que volia). S’ha de fer-lo pensar i raonar sobre el que ha passat. 
  • En les fases inicials també es pot intentar distreure al nen, desviant la seva atenció cap a una altra activitat. Per exemple: el pare i la mare poden parlar entre ells sobre alguna cosa bona que hagi fet el nen. 
  • Les rabietes no tenen lloc si no hi ha un públic que reaccioni . Els pares han d’ensenyar als seus fills que les rabietes no donen mai resultat i que no els faran canviar d’opinió.


Consells per evitar rabietes quan es va a comprar.

  • No abusar del temps de compres, cada nen té el seu límit i si es supera , el nen es cansa i això pot provocar la rabieta.
  • Sempre que es pugui evitar passar pels llocs del supermercat que poden ser conflictius, on hi ha joguines, xocolata, caramels...
  • Si vol alguna cosa que no li voleu comprar, li heu de dir que NO i no parar-vos massa a raonar i sobretot no enganyar-lo ( ja tornarem demà....  ).
  • Si fa alguna rabieta, ignorar-lo. Heu de seguir endavant , segurament vindrà darrera quan vegi que marxeu i no li feu cas. Si ve amb allò que volia, sense enfadar-se, es torna a portar al seu lloc.
  • Un cop esteu a  la caixa per pagar, hi pot haver alguna cosa que li agradi, no s’ha de raonar, se li diu que NO una vegada i se l’ignora. Si plora o fa “pataletes” se l’ha d’ignorar tant a ell com a les possibles mirades i comentaris dels altres clients.


És molt important la constància, no serveix de res si ho feu deu vegades i després un cop ho deixeu de fer, perquè perdrà efectivitat, el nen sabrà que en un moment o altre pot aconseguir el que vol fent la rabieta.