"Les rabietes"

El divendres 10 d'octubre vam fer la primera de les xerrades que tenim programes    " les rabietes". Hem fet un resum del que vam parlar on hi trobareu consells de com gestionar-les i afrontar-les. 

Molts de pares es preocupen quan el seu fill per aconseguir una cosa, o quan no vol fer el que se li demana s'enfada i ho expressa fent les típiques rabietes, plorant, cridant, tirar-se a terra, mossegant.  És la manera en que s'expressen alguns nens per manifestar la seva frustració per no poder obtenir allò que volen. Els nens petits les fan perquè no saben expressar-ho amb paraules. 

Les rabietes infantils són molt freqüents en la primera infància. Constitueixen una part normal del desenvolupament del nen de 1 a 3 anys i tenen tendència a desaparèixer entre els 4 i 5 anys. Quan els nens arriben a l’edat escolar, les rabietes ja no s’han de produir.

Es produeixen per diferents motius: 

• En una situació de frustració : s'esperava alguna cosa i al final no ho aconsegueix.  Exemple: tenim planejat anar a algun lloc que el nen li fa molta il·lusió, però al final hi ha un contratemps i no s'hi pot anar.
• Una contradicció o negació d'alguna cosa que vol el nen i no l'aconsegueix. Exemple: demana qualsevol cosa i se li diu que no: una llaminadura, una joguina. 
• Vol aconseguir un objectiu: no anar al llit, anar al llit dels pares, no vol menjar un aliment concret, o vol un aliment concret, sortir al carrer , no voler quedar-se amb un familiar, amb el cangur...
• Una crida d’atenció, el nen vol rebre la nostra atenció i si no li donem pot esclatà en crits i plors.
• El cansament. Quant els nens petits estan cansats, tenen son , gana,  la seva manera d’expressar-lo és a través del plor.
• La sobreprotecció. De vegades la causa podem ser nosaltres perquè no els permetem fer res, els sobreprotegim, i aquesta impotència els crea l’enrabiada. 

Com evitar-les?

• Establir normes raonables , clares i coherents. Els nens han de tenir uns límits, han de saber que està bé i el que no. Així de grans sabran posar-se els seus propis límits. Els adults els hi hem de donar aquest model. 
• Hem de saber dir que no i estar preparats per afrontar la seva reacció.
• No reforçar i ignorar els comportaments negatius. No s’ha de desaprovar el nen, sinó la seva conducta ( ell no és dolent, és el que fa el que no està bé) i sobretot reforçar els comportaments positius.
• Ensenyar-li a verbalitzar els seus sentiments i expressar la seva frustració.
• Avisar al nen amb temps quan vagi a produir-se un canvi en una activitat rutinària.

Com afrontar-les?

• Mantenir la calma, sense cridar . No soluciona res i donem mal exemple.
• Ignorar-lo, no fer-li cas, si el nen veu que no obtén cap reacció dels pares, les rabietes aniran disminuint. Al contrari, si els pares s’enfaden,  ràpidament aprendrà que és efectiva i veurà que haurà aconseguit el seu objectiu. 
• No intentar raonar amb el nen en aquest moment. No servirà de res, en alguns casos encara s’incrementen més els crits i els plors. El nen no vol negociar, vol aconseguir el seu objecte o objectiu sigui com sigui, per tant no atendrà, per general, les vostres argumentacions.
•  Un cop s’hagi calmat s’ha de fer-li veure que aquest comportament no és acceptable. A partir dels 3 anys, ja se li pot ensenyar al nen a expressar els seus sentiments amb paraules.
• Una vegada hagi finalitzat la rabieta, no s’ha de castigar ni cridar al nen, ( de fet, el càstig ja és no haver aconseguit el que volia). S’ha de fer-lo pensar i raonar sobre el que ha passat. 
• En les fases inicials també es pot intentar distreure al nen, desviant la seva atenció cap a una altra activitat. Per exemple: el pare i la mare poden parlar entre ells sobre alguna cosa bona que hagi fet el nen. 
• Les rabietes no tenen lloc si no hi ha un públic que reaccioni . Els pares han d’ensenyar als seus fills que les rabietes no donen mai resultat i que no els faran canviar d’opinió.

Consells per evitar rabietes quan es va a comprar.

• No abusar del temps de compres, cada nen té el seu límit i si es supera , el nen es cansa i això pot provocar la rabieta.
• Sempre que es pugui evitar passar pels llocs del supermercat que poden ser conflictius, on hi ha joguines, xocolata, caramels...
• Si vol alguna cosa que no li voleu comprar, li heu de dir que NO i no parar-vos massa a raonar i sobretot no enganyar-lo ( ja tornarem demà....  ).
• Si fa alguna rabieta, ignorar-lo. Heu de seguir endavant , segurament vindrà darrera quan vegi que marxeu i no li feu cas. Si ve amb allò que volia, sense enfadar-se, es torna a portar al seu lloc.
• Un cop esteu a  la caixa per pagar, hi pot haver alguna cosa que li agradi, no s’ha de raonar, se li diu que NO una vegada i se l’ignora. Si plora o fa “pataletes” se l’ha d’ignorar tant a ell com a les possibles mirades i comentaris dels altres clients.

És molt important la constància, no serveix de res si ho feu deu vegades i després un cop ho deixeu de fer, perquè perdrà efectivitat, el nen sabrà que en un moment o altre pot aconseguir el que vol fent la rabieta.